Hoy, feminismo
al Macba, a Barcelona.
…Divendres 8 de maig, de 18 a 21 h
El gran relat i la historiografia feminista
D’ençà dels anys setanta, autores com ara Lucy Lippard, Laura Mulvey, Griselda Pollock i Linda Nochlin, amb la seva visió crítica cap a la mirada masculina i les estructures patriarcals de l’art, han posat en qüestió la historiografia dominant i han obert la possibilitat d’establir noves narratives des d’un posicionament diferencial. Aquest projecte crític de reescriptura de la història de l’art a través d’una multiplicitat de relats descentrats, però, es complica quan es troba amb un nou context institucional que n’absorbeix les demandes de representació i les transforma en fetitxes multiculturals i espectacles de la diferència. Com cal entendre l’actual recuperació institucional del «feminisme» com a moviment artístic? Quines conseqüències té el denominat «gir performatiu» en la redefinició de la identitat i quin és l’impacte d’aquesta desnaturalització en la possibilitat d’una historiografia feminista de l’art? Com es pot repensar la relació entre història, visualitat i feminisme des de pressupòsits que tinguin en compte les construccions interseccionals de raça, classe, sexualitat o corporalitat?
Lisa Gail Collins:
Art i moviments socials dels anys seixanta i setanta als Estats UnitsMarina Grzinic:
Un posicionament teoricopolític del feminisme a l’Europa de l’Est: el cas de la performance i del feminisme a l’antiga IugoslàviaElisabeth Lebovici:
After the shows… Must the show go on?
Les dones en les exposicions del segle XXI
