Pabla Perez, parte del libro Maternidades Subversivas, nos presenta su nuevo proyecto.…

María Llopis lleva años luchando contra los convencionalismos, o mejor aún, trazando desde un activismo de arraigado posicionamiento político feminista, una visión alternativa de la identidad sexual y de género. Ideario entorno al feminismo pro sex que plasmó en el libro “El postporno era eso” (2011). Lucha vital que ahora ha llevado al campo de la maternidad. Embarazada, Maria empezó a cuestionarse por temas como el parto orgásmico, lactancia y placer, feminismo y maternidad, paternidad múltiple, la maternidad en la postpornografía, maternidad transexual y transgénero… Preguntas a las que acabaría dando respuesta en “Maternidades subversivas”, libro impulsado a través de una fructuosa campaña en Verkami. “En realidad yo llevaba muchos años investigando sobre el tema, mucho antes de ni siquiera saber si yo quería ser madre biológica”, nos descubre María recién regresada a Benicàssim tras pasar una temporada de residencia en Vancúver. “La maternidad me ha parecido siempre una parte fundamental de la sexualidad que se estaba ignorando”.

Lean ustedes la entrevista en la web de Verkami …

– De fet Maria Llopis també parla de la maternitat (l’embaràs, el part, la lactància) com a part de la sexualitat femenina en el seu llibre “Maternidades subversivas”.

– Llopis ho reivindica des d’aquí per poder donar el pit sentint plaer sense aquestes pors a l’incest. Perquè no es veu com una sexualitat que tu estàs compartint, sinó un acte que pot donar-te certes sensacions que tu relaciones amb el plaer sexual, la sensualitat o l’erotisme, però que això no vol dir que estiguis compartint un acte sexual amb el teu fill/a, perquè el teu fill/a també pot sentir sensacions de plaer alletant però no es tracta d’una sexualitat tal i com l’entenem habitualment.

Estaríem parlant d’una sexualitat primària, no heterosexual, no fal·locèntrica, ni genital; sinó d’un concepte molt més ampli de la sexualitat que implica, també, diferents etapes del cicle reproductiu femení. Es distingeix també en el sentit que no es fa per sentir plaer de forma intencional, sinó que això és colateral. El plaer es veu com un mecanisme previst per la “natura” per poder seguir alletant. Però tampoc és que sempre sigui tan plaent, perquè hi han mares que alleten amb dolor i amb molts problemes durant tota la lactància o en moments determinats de la mateixa. Jo crec que després de tantes crítiques (de que és una esclavitud, etc.) s’ha d’exaltar que no ho és, i es pot en el pol contrari. La lactància de llarga duració és ambivalent i està plena de paradoxes, com la vida mateixa.

Leer la entrevista al completo aquí

Gracias Marta!…